domingo, 30 de octubre de 2011

Què amaguen els teus ulls - Capítol 3


Segons després, el Marc va caure sobre una pila de fulles seques. Les apartà ràpidament amb la mà al front, mentre sospirava tractant de recuperar el componiment. Un cop va acabar de situar-se, es trobà a la seva amiga dempeus.

-Marc! Mare meva...sort que per fi trobo a algú conegut!- Va dir tota espantada.

-Com? Però si has estat tu qui m’ha indicat vindre fins aquí- Respongué el noi.

La Mireia va callar en sec. Empassà saliva.

-Que jo...t’he indicat...què?- Va preguntar estranyada.

El Marc esbufegà exageradament.

-Sisplau Mireia, no em menteixis, fes el favor...-Li va dir.

-Que no t’estic mentint! Fa estona que m’he perdut en aquest bosc i m’estic pelant de fred...-Insistí la nena cobrint-se amb els braços.

El Marc va decidir oblidar allò últim i va observar al seu voltant. Arbres, no hi havia altra cosa que arbres secs amb restes de neu. El cas és que no tenia ni la més mínima idea d’on estava, i l’única cosa que li interessava era sortir d’allà.

-Bé, alguna idea de què podem fer?- Va preguntar.

-Allà al fons hi ha una casa, però sembla que està abandonada- Respongué la Mireia assenyalant una mansió molt vella que sobresortia de la penombra.

El Marc va repassar breument els voltants. No hi havia altra opció.

-Perfecte, ens refugiarem allà fins que es faci de dia- Va dir sense més remordiment.- Anem-hi.

-Però espera, hi ha una cosa que encara no t’he dit. Mira, hi ha un petit problema i és que...-Començà a explicar la Mireia.

Ell no va fer el més mínim cas i continuà caminant recte. Només li importava estar fora de perill, encara que fos sota terra o dins d’una casa absolutament destrossada.

Després d’un parell de minuts caminant, un riu congelat els hi bloquejà el pas.

-Fantàstic, el que faltava per veure- Va queixar-se el Marc de braços creuats.

-És el que et volia dir abans, però tu no m’has fet cas...-Remugà la Mireia amb una mica de mala gana.-A més, segur que si posem un peu això es trenca.

El Marc va observar el gel atentament. Potser no era tan difícil travessar-lo si posava en pràctica la idea que se li acabava d’ocórrer.

-Creuarem el riu a poc a poc, passa per passa- Explicà tot assenyalant a l’altra banda.- Però hem d’anar coordinats, perquè sinó farà contrapès i caurem a l’aigua. Entesos?

La Mireia afirmà amb el cap, tot empassant saliva, nerviosa. Era arriscat, però per tenir un lloc on dormir, el que fos.

Van posar el peu dret sobre el gel. Després, l’esquerre, i així successivament. Avançaven lentament, i de moment semblava que tot anava bé. Tot, fins arribar a la meitat del riu congelat.

Un lleu cruixit obligà als dos amics a aturar-se en sec.

-Marc, mira això...-Li va dir la Mireia amb un fil de veu, assenyalant cap a baix.

Ell seguí el dit de la nena. Una esquerda estava a punt de dividir en dos el gel, i amenaçava amb trencar les úniques esperances del Marc. Però ell no ho permetria, de cap de les maneres.

-CORRE!- Bramà accelerant el pas per la via ràpida.

El gel es trencà rere els seus peus, a la distància justa i suficient per que els hi donés temps a fugir. Tot el riu va quedar partit en grans trossos, uns trossos que afortunadament no toparen amb el pas dels dos joves.

-Ha anat de poc...-Va manifestar la Mireia entre gemecs.-Però, si s’ha trencat el gel, com ens ho farem per tornar demà al matí?

El Marc esbufegà esgotat.

-No ho sé, Mireia, no ho sé. Ja trobarem una solució, ara estic massa cansat com per posar-me a pensar- Va dir anant cap a la mansió.-Anem a veure què tal s’està aquí dins.

Palpà les parets amb molta delicadesa. Els maons que la formaven estaven ja molt vells i desgastats, i segurament l’interior de la cara seria tres quarts del mateix. El Marc volia comprovar-ho, així que va obrir la porta molt lentament i va entrar a dins, seguit de la Mireia.


Licencia Creative Commons
la meva imaginació... por llibres-perosanz se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España.
Basada en una obra en www.llibres-perosanz.blogspot.com.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://www.llibres-perosanz.blogspot.com.

No hay comentarios:

Publicar un comentario