Mirà cap a la dreta. Allà estava la Ivet, completament destapada i observant a la seva amiga amb els ulls oberts com taronges.
-Merda...-Murmurà la Nora aixecant-se del llit i traient la roba de l’armari a corre cuita.
Va posar-se el primer que va trobar i baixà les escales corrents seguida de la Ivet, qui s’havia vestit amb la mateixa roba d’ahir. Per sort l’àvia de la Nora havia marxat a comprar, així que van poder sortir sense problemes.
-No ho entenc. Aquesta vegada tot era tan real...- Es lamentava la noia.
-El que no era molt real és allò que li passava a l’Òscar. Per què tenia tot el cos cobert d’electricitat?- Volia saber la Ivet.
La Nora observà la seva mà dreta. On abans hi havia una cremada, ara ja no quedava ni rastre.
-Això és el que em pregunto jo...- Va dir amb un fil de veu.
Arribaren al centre comercial. Les dues noies van fer una breu repassada al seus voltants. Tota aquella gent que hi havia en el somni i cridava sense parar, ara ja no hi era.
-Es pot saber on està tothom? Són dos quarts d’onze, i la presentació començava a les dotze- Es queixà la Ivet.
-Això no m’agrada gens...-Va dir la Nora.
Entraren dins del centre, però aviat es van adonar de què allò no era un centre ni era res. Totes les botigues havien desaparegut, ja no quedaven decorats, ni tan sols làmpades ni finestres. Ara el lloc on la major part de la gent s’hi passava gairebé totes les tardes, s’havia convertit en una simple edificació de ciment.
Les dues amigues estaven disposades a esbrinar què havia succeït. S’agafaren de la mà, i juntes baixaren per les úniques escales que hi havia. El cor els hi anava a cent, i no sabien ben bé per què, però tenien més por que mai. Semblava que aquelles escales no portessin enlloc.
-Això no s’acaba ni a la de tres...-Va dir la Ivet amb el cos tremolant.
Però aviat es va adonar de que aquell camí sí que tenia desembocadura. Una desembocadura, que ni a la persona més arriscada li agradaria. Es tractava d’un forat molt ample del qual no es veia ni el fons. Això sí, desprenia una pudor inaguantable.
-No sé tu, però jo no penso tirar-me per allà- Assegurà la Ivet tapant-se el nas.
La Nora va donar mitja volta.
-Doncs em sembla que no tenim opció...
I es clar que no tenien opció! Una paret s’apropava a elles sense compassió, tancant totes les sortides possibles, excepte el forat.
No hi havia alternativa. Saltaren cap a baix, arriscant-se a suportar aquella olor tan horrorosa i a esbrinar què hi havia al fons.
Afortunadament, van caure sobre una superfície tova, però no en el millor dels sentits: havien acabat recobertes de ciment sense assecar.
-Ecs, això és fastigós!- Es queixà la Nora.
-Ja ho pots ben dir!- Va exclamar la Ivet, completament d’acord amb la seva opinió.
De sobte, el sostre s’obrí. I pel que es veu, allà estava emmagatzemat tot el mar mediterrani: doncs una trompa d’aigua va caure fortament sobre les dues noies. Un cop s’acabà, una veu masculina va començar a riure.
-Aquest riure...- Murmurà la Nora.
El propietari no va trigar gaire en aparèixer, i la seva veu s’escoltà encara més fort. Es tractava del Lander.
-Benvingudes, noies- Va dir.
-Lander!- Exclamà la Ivet molt disgustada.- Es pot saber per què has fet això? Tu trobes normal embrutar-nos d’aquesta manera? I a més, no tens motiu per...
El noi va interrompre les seves paraules. Al prémer un botó vermell que hi havia a la paret, una plataforma va sobresortir just a sota de la noia i la portà cap a dalt a la velocitat de la llum.
-Ivet!- Cridà la Nora.- Però tu què et creus que fas, imbècil?!
Ell tornà a prémer el botó. El terra es va convertir en una superfície sòlida i s’apagaren les llums. Segons després, la sala estava il•luminada amb una dèbil llum de color taronja.
El Lander va aproximar-se a la Nora i li acaricià els cabells, tot apropant els llavis a la seva orella.
-Tu i jo tindrem una llarga conversa...- Va xiuxiuejar.
la meva imaginació... por llibres-perosanz se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España.
Basada en una obra en www.llibres-perosanz.blogspot.com.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://www.llibres-perosanz.blogspot.com.
No hay comentarios:
Publicar un comentario