Tot el que actualment era el passadís, abans era la planta més baixa de tot el centre, on habitaven les persones amb problemes mentals extremadament greus, i que per això ningú les visitava mai. L’Albert va saber tractar amb ells en el seu moment, i ara s’havien convertit en els guardians de la zona. L’únic problema és que les dues noies no tenien ni idea de res.
-Mare meva...això no s’acaba mai, o què?- Replicava la Ivet.
-Au, no remuguis més, que no portem ni dues passes. La veu de l’Albert ens ha dit que només podria passar la persona adequada, i nosaltres ho som...així que cap problema- Va respondre la Nora amb seguretat.
Però no, no ho eren. I els guardians del passadís no van trigar gaire en aparèixer per deixar-ho ben clar.
Petits grups de gent començaren a sortir des racons. Tots ells adults, encara que alguns més joves que d’altres, corrents d’un costat a l’altre i rient amb malícia. Un home de trenta anys va ser el primer en veure a les dues amigues. Prim com un fideu, amb un rostre ple de cicatrius que espantava a qualsevol que el mirés.
-Intruses, intruses! Fem-les fora tal i com van fer amb els altres!- Cridà amb una pistola a les mans.
La Nora i la Ivet es van esgarrifar. La multitud s’aprovava lentament a elles.
-No dispari, sisplau! No som intruses, de debò!- Suplicava la Ivet tapant-se els ulls amb les mans.
Una senyora amb cara de pocs amics va començar a riure.
-Us creieu molt llestes, oi? –Preguntà irònicament.- L’única persona que el necessita és el Lander, així que no preteneu que em refiï de dues pàmfiles com vosaltres.
La Nora es va enrabiar, i molt. S’apropà a ella, desafiant-la.
-Miri senyora, vostè no té ni la més mínima idea del que he estat passant tot aquest temps, així que...
-Tanca la boca, xata, a mi no em vinguis amb històries- L’interrompí ella.- La carta pertany únicament al fill del Pau, i la nostra funció és protegir-la fins que ell arribi.
-Sí, però el cas és que el Lander no té el valor suficient per anar a buscar-la, i per això es dedica a enviar a segones persones...- Va intervenir la Ivet.
Silenci sepulcral. Els guardians del passadís es miraren entre ells, desconcertats. La noia s’adonà de que havia caigut de peus a la galleda.
No és que la Ivet hagués dit una mentida, però allò no era exactament el que succeïa. El Lander odiava amb totes les seves forces a l’Òscar, i per això volia impedir que es trobés amb la Nora a la realitat, independentment de que ell la desitgés.
-Mireu, us ho diré d’una forma que ho pugueu entendre- va dir la Nora tractant de buscar les paraules adequades.- El Lander és amic nostre i per motius personals ens ha enviat a nosaltres a buscar el rei de piques. Això és tot.
Però de sobte, algú la va agafar fortament pels braços, impedint-li la mobilitat. Intentà emportar-se-la.
-Ei, i aquest qui punyetes és?!- Va preguntar la senyora amb el seu típic mal caràcter.
El desconegut va riure exageradament. Era molt alt, però tot ell es veia bastant feble i esquifit. Vestia de negre, amb el rostre cobert com els lladres.
-Sóc el nou pacient del psiquiàtric, no s’ha assabentat? Vinc per no sé quina història d’un tal rei de piques. M’han dit que m’haig d’emportar a aquesta noia- Informà ell retenint-la encara més.
La senyora se’l va mirar amb aprovació.
-Ah, sí, sí, que marxi. I emportat a l’altre també. Millor per nosaltres- Va dir quedant-se tan ample.- Apa nois, cap a les habitacions, avui ens estalviem feina!
Tots van començar a cridar esbojarradament, mentre obrien les portes dels cantons del passadís i entraven a dins.
La Nora intentà alliberar-se d’aquell home, però la por i els nervis li treien les forces. Agafà també a la Ivet pel braç, disposat a dir alguna cosa.
Segur que no us penedireu de que hagi aparegut per aquí...- Va xiuxiuejar misteriosament.
I acte seguit, es deixà veure.
la meva imaginació... por llibres-perosanz se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España.
Basada en una obra en www.llibres-perosanz.blogspot.com.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://www.llibres-perosanz.blogspot.com.
No hay comentarios:
Publicar un comentario