Capítol 12

La Nora estava esgarrifada. El noi al que va estimar durant tant de temps, havia convertit el centre comercial en un infern, i en aquells moments es trobava a soles amb ell a una habitació completament tapiada. Si això hagués succeït fa anys estaria saltant de l’alegria. Ara donaria el que fos per una finestra per la qual fugir.

-Oh i tant que tindrem una llarga conversa!- Exclamà ella amb sarcasme.- Digues, què has fet amb tot això?

-Mira que arribes a ser ruca, noia...- Digué el Lander amb picardia.- El que veus no és res més que una il•lusió òptica que he aplicat al teu subconscient. Però tu tranquil•la, que el teu Òscar s’ho està passant bomba a la presentació.

Allò va enrabiar a la Nora. Agafà al noi per la màniga de la samarreta.

-Què li has fet?!

Ell començà a riure.

-Res que et perjudiqui a tu, està clar. Perquè sinó ara mateix tu no hi series aquí amb mi...- Va dir mentre acariciava lentament la cuixa de la noia.

La Nora va perdre la paciència. Estirà amb tanta força de la samarreta del noi, que es van descosir gran part dels fils.

-Primer de tot, que sigui la última vegada que em poses la mà a sobre...- L’amenaçà ella.- Segon, el teu pare m’ho ha explicat tot, així que digues d’una vegada què punyetes et passa amb l’Òscar.

El Lander es posà pàl•lid. Va ser aleshores quan la Nora s’adonà de que acabava de descobrir la seva debilitat. I quan es descobria la debilitat d’una persona, el seu punt més sensible, sortien a la llum coses inimaginables.

-El que em passa és que no em dóna la gana que estiguis amb algú com l’Òscar.- Començà a explicar.- Per això necessito al rei de piques. Sé que aquesta carta em va fer molt de mal en un passat, però ara la necessito amb mi. El rei de piques va tornar a la bogeria al meu pare, i és l’única cosa que em fa falta per treure’l d’aquest estat. La seva absència m’obliga a utilitzar els meus poders per separar-vos a tu i a l’Òscar. En sóc conscient, i t’asseguro que no estic pas orgullós, per molt que ho aparenti. Trobo que l’Òscar mai arribarà a assolir aquesta felicitat que tu et mereixes, per això prefereixo que no et tingui, a que et tingui i et perdi, com em va passar a mi. Però jo sé que l’estimes, i en això sí que no hi puc intervenir. Només cal que trobeu la carta. Així els tres sortirem guanyant, i ara sabràs per què...

I després d’aquelles paraules, la llum taronja que il•luminava la sala es va anar fent cada vegada més potent. Tant, que la Nora va tenir que tancar els ulls per no fer-se mal a la vista.

******

Quan segons després la jove obrí els ulls, va adonar-se de que es trobava en un lloc que no havia vist mai. Es tractava d’una petita sala amb terra de moqueta, on no hi havia res més que una taula, dues cadires, un prestatge ple de llibres i un circuit de carreres de joguina. Tot es veia amb una mena de filtre en blanc i negre.
De sobte, va sentir una mà que li acariciava l’espatlla. Era robusta, gran i transmetia molta seguretat, una seguretat que ella coneixia de sobres.

-Òscar!- Exclamà deixant-se caure sobre el seu pit. Ell la rodejà amb les braços.

-Vaja, quina sort que ara no estigui cobert d’electricitat- Va bromejar l’Òscar.- De debò, Nora, sento haver-te fet tant de mal, jo només volia agafar-te i no sé com va aparèixer allò i...

-Tranquil, oblida-ho, només va ser un somni com qualsevol altre- El consolà ella.- A més, tinc la mà sana i salva, veus?

La Nora li ensenyà la mà dreta. El noi la acaricià amb tendresa.

-Sí, sí, ja ho veig- Afirmà sense deixar-la anar.- Per cert, què és tot això? Una llum taronja m’ha il•luminat i de sobte he aparegut aquí...

La Nora es quedà bocabadada.

-A tu també? Això és cosa del Lander...

-El Lander? No m’estranya. M’he quedat sense presentació per la seva culpa. Aquest noi només vol fer-nos la vida impossible.

-No sé, jo no ho juraria tant...

-Què vols dir?

Un soroll de porta va interrompre la conversa. Van sentir dues veus masculines parlant animadament.

-Ve algú, amaguem-nos!- Murmurà l’Òscar.

Va agafar a la Nora de la mà i s’amagà amb ella darrere del prestatge, esperant l’arribada d’aquells desconeguts.



la meva imaginació... por llibres-perosanz se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España.
Basada en una obra en www.llibres-perosanz.blogspot.com.
Permisos que vayan más allá de lo cubierto por esta licencia pueden encontrarse en http://www.llibres-perosanz.blogspot.com.